Esclava? Treballadora de la llar?

Sobre un osario de Jerusalén descubierto en Shafat, a 3 km. al norte de Jerusalén, se encuentra el nombre de Epicteto, nombre de esclavo; asimismo Rode, la sirvienta mencionada por Ac 12, 13 en la casa paterna de Juan Marcos, era una esclava.

Alguns (potser molts), sota l'autoritat d'en Joachim Jeremias, ja ho deixarien aquí: Rode era una esclava. Jo proposo continuar amb l'ajut del Sr. Strong i els seus números. Aquí el 3814:

www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=G3814&t=KJV

En els diversos llibres del Nou Testament la paraula grega paidi,skh surt 13 vegades.

Ja podeu començar a mirar
les diverses traduccions...

Anem a pams. La paraula surt quatre vegades a l'obra de l'autor que anomenem Lluc: dues vegades en el seu primer llibre (Lc 12, 45 i 22, 56) i dues vegades en el segon llibre (Ac 12, 13 i 16,16).

Mirem, en primer lloc, els Fets dels Apòstols: a més a més del 12, 13 tenim

Ac 16, 16		VEge,neto de. poreuome,nwn h`mw/n eivj th.n proseuch.n paidi,skhn tina.- e;cousan pneu/ma pu,qwna u`panth/sai h`mi/n( h[tij evrgasi,an pollh.n parei/cen toi/j kuri,oij auvth/j manteuome,nhÅ
		Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, paidi,skhn tina. posseïda d'un esperit de pitonissa ens vingué a trobar la qual procurava molta ganancia als seus amos endevinant el futur.

A Ac 16, 16 la paraula grega paidi,skhn designa una (noia jove?) esclava: el que guanya va a parar als seus amos (toi/j kuri,oij auvth/j).

Pero encontramos ciertamente esclavos domésticos de origen pagano en gran número en las casas de los notables de Jerusalén... El esclavo no podía poseer ningún bien; es su dueño quien percibe el fruto de su trabajo, y lo que encuentra, lo que se le da, lo que percibe en compensación de una herida recibida o de una humillación sufrida, en una palabra: "todo lo que es suyo (incluso sus hijos) pertenece a su dueño".

Joachim Jeremias
Ibid. Pag. 357

Mirem el full de les traduccions, posant atenció a les dues columnes dels Fets dels Apòstols. Casi totes, coherentment, mantenen la mateixa traducció per una mateixa paraula (puella, damsel, magd, dienstmaagd, servante, muchacha, sierva); d'altres tradueixen aquesta mateixa paraula (paidi,skhn) de forma diferent: sirvienta/muchacha esclava (LBA); muchacha/joven esclava (RVA); noia/serventa (MM1); minyona/criada (MM2); muchacha/criada (NBE); criada/noia (BCI); criada/esclava (RC).

A aquests darrers caldria demanar-los el per què d'aquesta traducció diferent d'una mateixa paraula en una mateixa obra. Observem que algunes, ben poques (LBA, RVA, RC) remarquen explícitament a Ac 16, 16 la seva condició d'esclava, però no a 12, 13. M'agradaria saber com (per exemple, Rius-Camps) expliquen aquest canvi de traducció.

A la Carta als Gàlates no hi ha dubte que la paraula grega paidi,skh designa una esclava, en contraposició de evk th/j evleuqe,raj (dona lliure).

Gal 4, 22		ge,graptai ga.r o[ti VAbraa.m du,o ui`ou.j e;scen( e[na evk th/j paidi,skhj kai. e[na evk th/j evleuqe,rajÅ
		Escrit està que Abraham tingué dos fills, l'un de l'esclava, i l'altre de la lliure.

Pau fa referència a l'alegoria d'Agar i Sara que trobem en el capítol 16 del llibre del Gènesi. La versió grega de la bíblia hebrea (la Setanta o Septuaginta) per referir-se a Agar, l'esclava de Sara -la dona d'Abraham- utilitza la paraula paidi,skh.

Si aneu per nota podeu mirar abans el text en la seva versió hebrea (recordeu: de dreta a esquerra). I si cliqueu sobre el número, el Sr. Strong, amb els seus números, us donarà una bona explicació.

`rg"h' Hm'v.W tyrIc.mi hx'p.vi Hl'w> Al hd'l.y" al{ ~r'b.a; tv,ae yr;f'w
Agar nom egipcia esclava nen no Abraham dona Sara

01904 08034 04713 08198 03205 03808 087 0802 08297

Gen 16, 1		Sara de. h` gunh. Abram ouvk e;tikten auvtw/\| h=n de. auvth/\| paidi,skh Aivgupti,a h-\| o;noma Agar
		Sara, la dona d'Abraham, no li donava cap nen. I ella tenia una esclava egipcia, de nom Agar.

Aquí, tampoc ningú no ho dubta: la paidi,skh Agar, l'egipcia, era una esclava.

I la paidi,skh (Mt 26, 69 / Mc 14, 66.69 / Lc 22, 56 / Jn 18, 17) que, en el pati del gran sacerdot, assenyala a Pere com un deixeble de Jesús, què seria?

Pero encontramos ciertamente esclavos domésticos de origen pagano en gran número en las casas de los notables de Jerusalén… Hay que recordar aquí en primer lugar la corte herodiana, después las casas de la nobleza sacerdotal, donde había igualmente numerosos esclavos.

Joachim Jeremias
Ibid. Pag. 355

Deixo la pregunta oberta.

El conjunt pai/daj kai. paidi,skaj de Lc 12, 45 és bastant freqüent a la bíblia hebrea: si no m'equivoco amb els números del Sr. Strong (05650 i 08198) surt 20 vegades, traduïdes per la Septuaginta la majoria de les vegades pel binomi pai/dej (3816) i paidi.skai i unes poques vegades per dou/loi i dou/lai (1401). També cal mirar el binomi 05650 i 0519 (surt unes quinze vegades), traduït per la Septuaginta igualment per pai/dej i paidi.skai i per dou/loi i dou/lai.

Les traduccions (per exemple, la catalana de la BCI) utilitzarà servents / serventes, esclaus / esclaves, criats / criades.

Crec que a tots ells i a totes elles els podem considerar com sotmesos a les condicions de l'esclavatge.

La conclusió d'aquest breu repàs seria dir que Rode, la paidi,skh d'Ac 12, 13, era una esclava domèstica. No podem entrar aquí a discutir si comprada o nascuda ja a la casa d'una altra dona esclava. Ni discutirem si era ben tractada o no.

Jesús, l'alliberador, no havia entrat -pel que sembla- en funció. Almenys, per aquesta Rode ni per l'Onèsim, l'esclau de l'estimat (avgaphto,j) Filemó, col·laborador (sunergo,j) de Pau, germà (avdelfo.j) ple de caritat i fe (avga,ph kai. pi,stij). Ni per tots aquells esclaus que són exhortats -en el Senyor, pel temor del Senyor- a l'obediència:

Col 3, 22		Oi` dou/loi( u`pakou,ete kata. pa,nta toi/j kata. sa,rka kuri,oij( mh. evn ovfqalmodouli,a\| w`j avnqrwpa,reskoi( avllV evn a`plo,thti kardi,aj fobou,menoi to.n ku,rionÅ
		Esclaus, obeïu en tot els vostres amos d'aquest món, i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen; obeïu-los amb un cor senzill pel temor al Senyor.

Jesús (i els seus) no van produir cap canvi social i les normes que servien pel conjunt de la societat servia també per a ells.

Va tenir Jesús un programa ètic?

I el que diu Wayne A. Meeks

No trobem en el Sermó de la Muntanya cap "Heu sentit que es va dir..., però jo us dic..." (VHkou,sate o[ti evrre,qhÅÅÅ( evgw. de. le,gw u`mi/nÅÅÅ), referent a l'esclavitud, sistema suficientment legislat (per exemple, a Levític 25) i suficientment practicat en temps de Jesús.

No així els essenis si fem cas de la descripció que d'ells ens fa Flavi Josep:

A més, no prenen esposes
ni adquireixen esclaus;
en efecte, opinen que això constituiria una injustícia
i seria font de discòrdies.
Així, doncs, viuen en comunitat
i compleixen els uns amb els altres els oficis de serf.

Flavi Josep
Antiguitats judaiques
(Llibre XVIII, 11-25)

I si voleu ampliar el tema

No cal fer escarafalls. Aquell bon xicot, nascut a Verdú de l'Urgell, el Pere, fill d'en Pere Claver i d'Anna Corberó, tan bon cristià i tan bon jesuïta, no tenia els seus esclaus per anar a convertir els esclaus que anaven arribant?

No ell, però sí un dels seus, el portugués Antonio Vieira, rebia així els esclaus que anaven arribant de l'Àfrica:

Oh, si la gente negra arrancada de los enredos de Etiopía, y pasada al Brasil, conociera bien cuánto le debe a Dios, y a su Santísima Madre por éste que puede parecer un destierro, cautiverio, y desgracia, y no es sino un milagro, y ¡grande milagro!

Decidme: vuestros padres, que nacieron en las tinieblas de la gentilidad y en ella viven y acaban la vida sin la luz de la fe, ni el conocimiento de Dios ¿a dónde van después de la muerte? Todos (…) van al infierno, y allá están ardiendo y arderán por toda la eternidad. <

Vieira, Antonio, Sermao décimo quarto [1633]. En Sermoes. Vol.4, tomo II, n. 6. Ed. Lello&Irmao, Porto, 1959, pag 301

Ir a la versión castellana	Vols veure les cites bíbliques en el seu text hebreu i grec?	Si no les veus, doble click...	Internet Explorer no muestra bien el texto griego. Utilizad otros exploradores: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox	Consells de lectura	I uns consells del segle XIV...	Si és la teva primera visita...

Ac 12, 13		krou,santoj de. auvtou/ th.n qu,ran tou/ pulw/noj prosh/lqen paidi,skh u`pakou/sai ovno,mati ~Ro,dh
		En trucar ell [Pere] a la porta de l'entrada, anà paidi,skh a preguntar qui hi havia, de nom Rode

UNA FIGURA FEMENINA DEL NOU TESTAMENT DE LA QUE NO S'ACOSTUMA A PARLAR

UNA FIGURA FEMENINA DEL NOU TESTAMENT
DE LA QUE NO S'ACOSTUMA A PARLAR