| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitza altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
...i que va contagiar els joves
fou la que va causar la ruïna de la nació jueva.
Veure la "quinta pàgina" d'Alfredo Fierro
Apreciado Alfredo:
El temps s'ha allargat més del que estava previst. Previstes estaven unes vacances pels Picos de Europa que incloïen un parell de dies contemplant el Cantàbric i també tenia previstos uns dies de preparació per poder dir alguna cosa sobre santa Tecla (la patrona de Tarragona) als que ens concentrem cada setmana com "Tercera Joventut".
El que vaig dir sobre santa Tecla
També saps que estava prevista l'arribada del meu germà de Bolívia que sempre comporta trobades familiars. Tingué també preferència la ràpida resposta que et vaig donar per situar a l'obra de Justí un text citat per Unamuno, sentint molt no tenir a l'abast, malgrat haver-la cercat per internet, el text original de la seva primera apología...
Són cristians tots els que viuen segons la raó, encara que siguin tinguts per ateus, com entre els grecs Sòcrates, Heràclit i altres semblants.
...deixant en l'aire si Justí s'avançava als "cristians anònims" d'en Rahner, un tema que potser ens sortirà algun altre dia.
Anem ja al tema d'avui, el que tu apuntaves al final del teu escrit, el d'"un Jesús zelote revolucionario frente a los romanos" segons "la tesis sostenida por Brandon y, entre nosotros, por Gonzalo Puente-Ojea y Fernando Bermejo".
Prou llegit tinc a "jesús et les zélotes" de S.G.F. Brandon, traducció francesa de 1975 de l'original publicat el 1967, a qui -em sembla- segueixo bastant.
Gonzalo Puente Ojea és un altre autor de les meves lectures anteriors o no molt posteriors a 1980: la formación del cristianismo como fenómeno ideológico, publicat por Siglo XXI editores el 1974. Veig que també tinc d'ell -i que en el seu moment llegiria- el evangelio de marcos. del cristo de la fe al jesús de la historia, publicat el 1992, i el mito de cristo (2000), els dos editats també per Siglo XXI.
El tercer que cites, la invención de jesús de nazaret de Fernando Bermejo, el vaig llegint ara, des de fa un cert temps, aprofitant els viatges en renfe de Tarragona a Barcelona. Aquesta manera de llegir no dona fonament suficient per emetre judicis ni compulsar les notes, algunes de les quals em semblen prou interessants.
De la mateixa mena deu ser el llibre, que hauré anat llegint al llit abans de dormir (això és, sense prendre notes) de Paolo Flores D'Arcais, jesús. la invención del dios cristiano, publicat per Minima Trotta el 2012.
El títol que he posat (Seria Jesús un d'ells?) ve inspirat per Flavi Josep, quan parla del cens en temps de Quirini i de la "crida" que contra aquest cens feren Judes el Galileu i el fariseu Sadok. Aquest cens, organitzat pels romans, l'hem de situar quan Roma pren el poder directe sobre Judea i Samaria, cosa que succeí quan l'emperador August va deposar Arquelaus, el fill d'Herodes. La cronologia més habitual (la que trobem a la Bible de Jérusalem) situa la mort d'Herodes a l'any menys 4 i la deposició d'Arquelaus en el més 6. Tant Lluc com Mateu, en els seus respectius "evangelis de la infància", situen el naixement de Jesús en temps d'Herodes.
| Lc 1, 5 | En temps d'Herodes, rei de Judea, | |
| Ege,neto evn tai/j h`me,raij ~Hrw,|dou basile,wj th/j VIoudai,aj | ||
| Mt 2, 1 | Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, | |
| Tou/ de. VIhsou/ gennhqe,ntoj evn Bhqle,em th/j VIoudai,aj evn h`me,raij ~Hrw,|dou tou/ basile,wj( | ||
Prescindim ara de la narració evangèlica de Lluc i mirem -sense oblidar les necessàries suspicàcies- el que ens diu Flavi Josep en el llibre XVIII de les antiguitats judaiques.
Quirini, membre elegit del Senat, ...arribà a Síria on l'emperador l'havia enviat com legat d'aquesta província i fer l'inventari dels béns... Quirini també va arribar a Judea, ja que havia quedat annexada a Síria, per tenir compte de les fortunes dels jueus i liquidar les possessions d'Arquelau.
Tot i que els jueus es van irritar al principi per l'anunci de la declaració de fortunes, van renunciar a resistir-hi pels consells del gran pontífex Joazar, fill de Boetus. Persuadits per les seves paraules, van declarar les seves possessions sense més vacil·lació.
Però un tal Judes el gaulanita, de la ciutat anomenada Gamala, es va unir a un fariseu, Saddok, i va emprendre una revolta. Afirmaven que aquest cens portava amb ell ni més ni menys que la servitud completa.
i cridaven el poble a reclamar la seva llibertat...
La divinitat col·laboraria sens dubte en l'èxit dels seus projectes si, apassionats per les grans gestes, no escatimaven cap pena per aconseguir-les.
Com el poble escoltava amb plaer els seus discursos, l'audàcia de la seva empresa avançava molt,
Ja que Judes i Saddok, en introduir i despertar entre nosaltres una quarta secta filosòfica i envoltant-se de nombrosos seguidors, van omplir el país de disturbis immediats i van plantar les arrels de les nostres misèries futures, amb aquesta filosofia desconeguda abans d'ells.
i de la qual vull parlar una mica, principalment perquè va ser el favor dels joves per a la seva secta el que va ser la causa de la ruïna del país.
Estaria Jesús entre aquests joves?
Abans de donar una resposta veiem com Flavi Josep descriu aquesta "quarta filosofia". A la guerra dels jueus (II, 117-118) la descriu d'aquesta manera:
El territori d'Arquelau queda circumscrit a província... un galileu de nom Judas incità els habitants a la rebel·lió en retreure'ls que continuessin pagant impostos als romans i que a més de Déu tinguessin amos mortals. Era el cap espiritual d'una secta particular i no s'assemblava gens als altres.
Publicada entre 75 i 79, sota el patrocini de l'emperador, destinada a celebrar les victòries de Vespasià i del seu fill Titus.
Més tard, en aquest mateix llibre II de la guerra dels jueus (433), descriu a Judes com un "terrible doctor".
...fill de Judas anomenat el galileu, un temible mestre de saviesa que ja en temps de Quirini havia retret als jueus que se sotmetessin als romans després de Déu.
Traducció de Joan-Andreu Martí Gebellí, a la Col·lecció Bernat Metge
I en el llibre VII (253-255), en parlar de la mítica fortalesa de Massada, torna a sortir aquest Judas Galileu:
Un home de qualitat, Eleazar, estava al comandament dels sicaris que ocupaven aquesta fortalesa, descendent de Judas que, com abans vam exposar, havia convençut un nombre força gran de jueus perquè no s'inscriguessin, quan Quirini va ser enviat a Judea a realitzar el cens. Aleshores els sicaris es van alçar contra els que volien sotmetre's als romans i els van tractar en tot moment com a enemics: saquejant els seus béns, robant els seus ramats, incendiant les seves cases. Anaven dient que aquesta gent no es diferenciava en res dels estrangers, ja que tan covardament havien traït la llibertat dels jueus, digna de ser defensada amb les armes, i manifestaven clarament la seva preferència per l'esclavatge sota el jou romà.
Traducció pròpia (el llibre VII encara no està publicat).
I a antiquitats [VIoudai?kh. avrcaiologi,a] (XVIII, 23), escrita més tard, trobem, a més a més del que ja ha estat dit, aquest altre detall:
La quarta secta filosòfica va tenir com a fundador aquest Judas el Galileu. Els seus seguidors estan d'acord en general amb la doctrina dels fariseus, però tenen un amor invencible a la llibertat, perquè jutgen que Déu és l'únic cap i l'únic amo.
Escrita entre 93-94, a la qual intenta explicar la història i les institucions del seu poble a la societat greco-romana.
Flavi, Flavi, no et contradius una mica?
Ja vaig advertir de mantenir les "suspicàcies necessàries" en llegir l'obra de Flavi Josep.
Superant tant la visió que els evangelistes donen del fariseisme com la concepció monolítica que d'ell poden tenir (molts doctors hi havia en l'ampli espectre del fariseisme), m'atreveixo a dir que la "teologia" de Jesús seria farisea i que ell podria dir el mateix que Pau, segons els fets dels apòstols (23, 6), va exclamar davant el sanedrí: "Jo soc fariseu, fill de fariseus" (evgw. Farisai/o,j eivmi( ui`o.j Farisai,wn).
El blasme de Judes el Galileu, de que "a més de Déu tinguessin amos mortals" (Qnhtou,j despo,taj) i la consideració de que "Dios es el único gobernante y amo" (mo,non h`gemo,na kai. despo,thn), no tenen un ressò en l'evangeli de Mateu?
| Mt 23, 8 | Però vosaltres no us feu dir "rabí",
perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; |
|
| u`mei/j de. mh. klhqh/te( ~Rabbi,\
ei-j ga,r evstin u`mw/n o` dida,skaloj( pa,ntej de. u`mei/j avdelfoi, evsteÅ |
||
| Mt 23, 9 | ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra,
perquè de pare només en teniu un, que és el del cel |
|
| kai. pate,ra mh. kale,shte u`mw/n evpi. th/j gh/j(
ei-j ga,r evstin u`mw/n o` path.r( o` ouvra,niojÅ |
||
| Mt 23, 10 | ni us feu dir "guies",
perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. |
|
| mhde. klhqh/te kaqhghtai,(
o[ti kaqhghth.j u`mw/n evstin ei-j o` Cristo,jÅ |
||
No s'allunya molt d'aquesta collita pròpia de Mateu el fragment que ens ve repetit en els tres sinòptics (Mc 10, 42 = Mt 20, 25 = Lc 9, 46):
| Mc 10, 42 | Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si
en fossin amos,
i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder |
|
|
Oi;date o[ti oi` dokou/ntej a;rcein tw/n evqnw/n katakurieu,ousin auvtw/n
kai. oi` mega,loi auvtw/n katexousia,zousin auvtw/nÅ |
I la conclusió "Però entre vosaltres no ha de ser pas així" (ouvc ou[twj de, evstin evn u`mi/n), no provindria de Judes,el Galileu,el doctor de Gamala? I de Sadok, l'escriba?
Les diverses traduccions del "auvto.j to. pro,swpon evsth,risen tou/ poreu,esqai eivj VIerousalh,m", collita pròpia de Lluc (9, 51)...
La "pujada a Jerusalem" a Marc (10, 32):
Mentre feien camí pujant a Jerusalem,
Jesús els anava al davant
i ells n'estaven molt sorpresos:
els qui el seguien tenien por.
+Hsan de. evn th/| o`dw/| avnabai,nontej eivj ~Ieroso,luma(
kai. h=n proa,gwn auvtou.j o` VIhsou/j(
kai. evqambou/nto(
oi` de. avkolouqou/ntej evfobou/ntoÅ
...¿no suposen la convicció de què "la divinitat col·laboraria sens dubte en l'èxit dels seus projectes si, apassionats per les grans gestes, no escatimaven cap pena per aconseguir-les"?
No és ara el moment de preguntar-nos per què "la divinitat" no acostuma ni a col·laborar ni actuar...
En aquells anys, a les anomenades i suposades "comunitats cristianes de base" (no sé fins a quin punt participaries en alguna d'elles) tenien com a llibre d'obligada lectura a Fernando Belo, "una lectura política del evangelio", el germà petit o el resum de un llibre més gros amb el títol de "una lectura materialista del evangelio de marcos", la lectura del qual encara recomano a aquells que en el seu dia no el llegirien.
Segueixo per ara la seva explicació exegètica del famós (i mal comprés) "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu". I aquí em limito a posar un link, un enllaç sense el consell de sempre de deixar-ho per a una segona lectura, a un text meu del 2017:
El "Jesús" (el Rabbi Ieschouah ben Joseph) que ens presentem els evangelis és el continuador teològic de Judes el Galileu i de Sadok, el fariseu. Alguna vegada ja he dit que Jesús no deia res de nou: i així tot seguit va trobar adeptes i tot seguit va trobar detractors. Revestiria la seva teologia amb la imatge del Regne de Déu (que no sabem si ja havia estat utilitzada per Judes i el seu company, però que sí que formava part del repertori de Joan el Baptista [Mt 3, 2]) o amb la imatge de la "restauració de les dotze tribus", imatges que no podien passar desapercebudes a ulls romans, pels qual la imatge d'un Déu "abba" poc els importaria com ben poc els importarien les discussions intrajueves de sanar a no sanar en dissabte o de rentar-se les mans abans de dinar.
Em sembla que la imatge de la "reunificació de les dotze tribus" no és prou valorada. Pocs cristians saben que és precisament aquesta "reunificació" el que estan demanant quan reciten el Pare nostre. Demanar avui dia la reunificació de les dotze tribus? Quin sentit pot tenir? Aleshores, quin senti té segui resant el "Pare nostre"?
Deixo un altre link:
Què reivindicava "Jesús i els seus"?
El tema de "les dotze tribus" és propi del documento Q, el qual conclou segons els erudits -per exemple, Kloppenborg- d'aquesta esta manera (Lc 22, 28ss = Mt 19, 28):
| Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova. | ||
|
u`mei/j oi` avkolouqh,sante,j moi
kaqh,sesqe kai. u`mei/j evpi. dw,deka qro,nouj kri,nontej ta.j dw,deka fula.j tou/ VIsrah,l |
Quizás Lucas alargara lo que encontró escrito en el llamado documento Q de esta manera:
| Lc 22, 28s | Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova.
i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: para que comáis y bebáis a mi mesa en mi reino, y os sentéis en tronos juzgando a las doce tribus de Israel. |
|
|
u`mei/j de, evste oi` diamemenhko,tej metV evmou/ evn toi/j peirasmoi/j mou\
kavgw. diati,qemai u`mi/n kaqw.j die,qeto, moi o` path,r mou basilei,an( i[na e;sqhte kai. pi,nhte evpi. th/j trape,zhj mou evn th/| basilei,a| mou( kai. kaqh,sesqe evpi. qro,nwn ta.j dw,deka fula.j kri,nontej tou/ VIsrah,lÅ |
El tema de "menjar i beure a la meva taula en el meu regne" és exclusiu de Lluc i la seva inclusió aquí, en paral·lel amb el tema de "les dotze tribus" no deixa de ser curiós si pensem que aquest autor es va negar a seguir a Marc en la seva proclamació de la "proximitat del regne" (Mc 1, 15).
Lluc (i pot seguir la curiositat sobre aquest autor) posa en boca de Pau, en el seu discurs davant del rei Agripa, aquestes paraules:
| Ac 26, 6s | I si ara m'han portat a judici és per l'esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares;
és la promesa que les nostres dotze tribus esperen d'obtenir donant-li culte nit i dia intensament. |
|
|
kai. nu/n evpV evlpi,di th/j eivj tou.j pate,raj h`mw/n evpaggeli,aj genome,nhj u`po. tou/ qeou/ e[sthka krino,menoj(
eivj h]n to. dwdeka,fulon h`mw/n evn evktenei,a| nu,kta kai. h`me,ran latreu/on evlpi,zei katanth/sai( |
¿Quina és aquesta promesa (evpaggeli,a) que va fer Déu i que esperen "les dotze tribus"?
Sense sortir-me de l'obra lluquiana puc recordar aquests textos i que cadascú -seguint pedagogia ignasiana- es posi a "discurrir".
| Lc 1, 70 | Com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes. | |
|
kaqw.j evla,lhsen dia. sto,matoj tw/n a`gi,wn avpV aivw/noj profhtw/n auvtou/(
|
||
| 71 |
Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens odien, |
|
|
swthri,an evx evcqrw/n h`mw/n
kai. evk ceiro.j pa,ntwn tw/n misou,ntwn h`ma/j( |
||
| 72 |
per fer misericòrdia amb els nostres pares
i recordar-se de l'aliança santa |
|
|
poih/sai e;leoj meta. tw/n pate,rwn h`mw/n
kai. mnhsqh/nai diaqh,khj a`gi,aj auvtou/( |
||
| 73 | que jurà al nostre pare Abraham, | |
| o[rkon o]n w;mosen pro.j VAbraa.m to.n pate,ra h`mw/n( | ||
| 74 |
prometent de concedir-nos
que, sin temor, liberados de nuestros enemigos, |
|
|
tou/ dou/nai h`mi/n
avfo,bwj evk ceiro.j evcqrw/n r`usqe,ntaj |
||
| 75 |
li donem culte,en santidad y en justicia
delante de él, todos nuestros días. |
|
|
latreu,ein auvtw/| evn o`sio,thti kai. dikaiosu,nh|
evnw,pion auvtou/ pa,saij tai/j h`me,raij h`mw/nÅ |
Veig que la traducció que ens ofereix Nácar-Colunga del verset 70 és "como había prometido" i l'oferta per la Nueva Biblia Española del verset 73 és "la promesa que hizo".
Lluc (qui seria aquest senyor?),ja al final del seu evangeli, fa dir a Jesús:
| Lc 24, 49 | I jo enviaré damunt vostre la promesa del meu Pare | |
| kai. Îivdou.Ð evgw. avposte,llw th.n evpaggeli,an tou/ patro,j mou evfV u`ma/j\ |
Tema reprès al principi dels fets dels apòstols:
| Ac 1, 4 | espereu-hi la promesa del Pare que heu sentit de mi | |
| avlla. perime,nein th.n evpaggeli,an tou/ patro.j h]n hvkou,sate, mou( |
I els deixebles responen:
| Ac 1, 6 | Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel? | |
| Ku,rie( eiv evn tw/| cro,nw| tou,tw| avpokaqista,neij th.n basilei,an tw/| VIsrah,lÈ |
"Restaurar el regne", "reunir les dotze tribus"... sempre pendents d'antigues promeses d'antics profetes:
Un dels recents canvis introduïts en el el meu canon eucarístic ha estat aquest:
El tema de "les dotze tribus", exclusiu de Q entre els diversos documents evangèlics, segueix pervivint en altres escrits neotestamentaris.
La carta que el propi autor se l'atribueix a "Jaume, servidor de Déu i del Senyor Jesús el Messies" (VIa,kwboj qeou/ kai. kuri,ou VIhsou/ Cristou/ dou/loj) va dirigida a "les dotze tribus de la diàspora" (tai/j dw,deka fulai/j tai/j evn th/| diaspora/|).
Nota de la NBE
El autor se da el nombre de Santiago, que indica, sin duda, al hermano o pariente del Señor, que dirigió la asamblea de Jerusalén y murió mártir el año 62. Sin embargo, el griego refinado de la carta hace improbable que haya sido escrita por un judío de Jerusalén. El autor parece haber sido un judío helenista de fines del siglo I, entre los años 80 y 100, que conocía tradiciones provenientes de Santiago, como lo prueban los numeroso paralelos con pasajes evangélicos
I trobem, per últim, el tema de "les dotze tribus" en el llibre de la "Revelació de Jesús Messies" (VApoka,luyij VIhsou/ Cristou/), el que nosaltres coneixem millor com l'apocalipsi.
| Ap 21, 12 | ...i dotze noms gravats,
que són els noms de les dotze tribus dels fills d'Israel. |
|
|
kai. ovno,mata evpigegramme,na(
a[ evstin Îta. ovno,mataÐ tw/n dw,deka fulw/n ui`w/n VIsrah,l\ |
Doy un suspenso aquí a la traducción de la NBE: "y en cada una grabado el nombre de una de las tribus de Israel".
I aquest capítol, de què tracta?
| Ap 21, 1 | Després vaig veure un cel nou i una terra nova.
El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia. . |
|
|
Kai. ei=don ouvrano.n kaino.n kai. gh/n kainh,nÅ
o` ga.r prw/toj ouvrano.j kai. h` prw,th gh/ avph/lqan kai. h` qa,lassa ouvk e;stin e;tiÅ |
I torna a repetir-se un tema (vosaltres sereu el meu poble / jo seré el vostre Déu)
| Ap 21, 3 | Aquest és el tabernacle de Déu entre els homes
i habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble I el mateix Déu serà amb ells |
|
|
VIdou.
h` skhnh. tou/ qeou/ meta. tw/n avnqrw,pwn( kai. skhnw,sei metV auvtw/n( kai. auvtoi. laoi. auvtou/ e;sontai( kai. auvto.j o` qeo.j metV auvtw/n e;stai Îauvtw/n qeo,jÐ( |
Què fan "les dotze tribus" en aquest "un cel nou i una nova terra" quan totes les coses d'abans (ta. prw/ta) ja han desaparegut?
Ja he fet part del meu treball. Ara, a cadascú el seu torn, és el moment de "y así consequenter discurrir más en particular con el entendimiento", deixant la porta oberta a "discurrir por lo que se offresciere".
Ja saps que no em va sorprendre aquesta frase teva:
Pese a la certeza de que Jesús fue ejecutado, es imposible cerciorarse del modo concreto en que eso sucedió: no necesariamente según lo cuentan los evangelios.
Ja que, abans, ja havia resumit (abril del 2013) unes quantes pàgines de John Dominic Crossan a
La "meditació" que un grup dels seguidors de Jesús feren aquell "dissabte sant", un dia que s'allarga fins avui...
No dèiem res de nou. Intentant trobar una altra cosa (escrits d'en Paco Cuervo) he trobat aquesta pàgina de el país (2 d'abril de 1994) (el teu después de cristo és del 2012) amb aquest títol i subtítol:
És un artícle signat per Juan Arias, seguint a Juan Mateos ("jesuita, uno de los mayores biblistas españoles vivientes"). Amb alguna de les cites de Juan Mateos podríem estar d'acord: "De todos los relatos de la pasión, no hay casi nada que pueda considerarse histórico"; però m'aparto totalment quan diu: "Existen pocas dudas de que fueron los judíos quienes incitaron a su muerte y que lo asesinaron por subversivo contra el orden judío... Quienes piden que lo maten son los judíos" i de l'explicació que dona: "El odio que tuvo que despertar debió ser enorme, dado que Jesús estaba haciendo añicos todos los símbolos culturales del judaísmo, desde el Templo a la misma familia. Pone todo el sistema patas arriba".
Em sembla que Flavi Josep no sabia quina havia estat la fi de Judes el Galileu ni el del seu company Sadok. Però la podem conèixer (amb quina veracitat?, per on ho va saber Lluc?) pels fets dels apòstols:
| Ac 5, 37 | Després d'ell, es va aixecar Judes el Galileu
en els dies de l'empadronament i va arrossegar gent al seu darrere. També ell va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. |
|
|
meta. tou/ton avne,sth VIou,daj o` Galilai/oj
evn tai/j h`me,raij th/j avpografh/j kai. avpe,sthsen lao.n ovpi,sw auvtou/\ kavkei/noj avpw,leto kai. pa,ntej o[soi evpei,qonto auvtw/| dieskorpi,sqhsanÅ |
Flavi, tanmateix, conegué la fi de dos fills de Judes el Galileu, crucificats pel procurador de torn (44-46), Tiberi Alexandre, nebot de Filó (antiquitats XX, 100-103).
Fou també en aquesta època
que els fills de Judas el Galileu foren assassinats,
el que havia aixecat el poble per revoltar-se contra els romans
q
uan Quirí feia el cens de Judea,
com ja hem relatat.
Eren Jacob i Simó.
Alexandre va ordenar que fossin crucificats.
No anem molt lluny de la veritat si suposem que el pare obtingué la mateixa sort que els fills, però ni en el cas del pare (que, sens dubte, fustigaria el summe sacerdot Yoazar) ni en el cas dels fills es va passar la responsabilitat de la seva mort als jueus.
Deixem, doncs, també la responsabilitat de la mort per crucifixió de Jesús a les autoritats romanes, sense poder arribar a precisar (per la nostra ignorància -malgrat el llibre de Joachim Jeremias (1900-1979)- de la Jerualem en temps de Jesús) a quin nivell es va decidir la mort de Jesús. Deixar la responsabilitat de la mort de Jesús als romans no oblida de cap manera la "col·laboració" existent entre les altes autoritats (religioses, per suposat) jueves i les forces d'ocupació (com es va veure en el cas de Yoazar).
El que Jesús seguís mantenint opinions teològiques expressades en el seu dia per Judes el Galileu (i per l'escriba Sadok) no ens obliga a postular que Judes fos el pare de Jesús com va fer Robert Ambelain (1907-1997) a Jesús o el secreto mortal de los templarios, un llibre de la col·lecció Enigmas del cristianismo de la editorial Martínez Roca.
...dicho Jesús era también hijo de Judas el Galileo.
Lo cual explica que Jesús, en sus teorías, recogiera numerosos elementos de la doctrina del citado Judas de Gamala, aquella doctrina en la que se basó la cuarta secta fundada por éste, y de la que nos habla Flavio Josefo en sus guerras de judea y en sus antigüedades judaicas.
(Pág. 77)
No em deixo portar per la imaginació de Robert Ambelain (a qui acabo de conèixer), però suposo que la seva imaginació no desvirtua aquestes dues cites d'Oscar Cullmann (1902-1999), extretes de dieu et cesar:
En primer lugar, no se debería perder de vista que Jesús fue condenado, como zelote, a la muerte en la cruz por los romanos... (Op. cit., pág. 14.)
E1 hecho de que en el pasaje en cuestión del libro de los hechos (5, 37), Gamaliel sitúe a Jesús en el mismo plano que esos dos jefes zelotas (Judas de Gamala y Teudas) parece probar que, a los ojos de las gentes de fuera, Jesús y los jefes zelotas debían tener algunas características en común... (Op. cit., pág. 16.)
No he pogut trobar (ni descarregar) dios y cesar, però sí que he pogut descarregar un altre posterior, jesús y los revolucionarios de su tiempo, un llibre de 1970, publicat a Espanya l'any 1973.
Les "opinions teològiques", expressades en el seu dia per Judes i Sadok i mantigudes per Jesús, han de ser precisades: son "teocràtiques". Citem alguna vegada a S.G.F. Brandon:
...el principio, sobre el cual -según Josefo- Judas se apoyaba para exhortar a sus compatriotas a no pagar el impuesto, a saber la absoluta soberanía de Yahvé, el dios de Israel.
...le principe, sur lequel, selon Jopsèphe, Judas s'appuyait pour exhorter ses compatriotes à ne pas payer l'impôt, à savoir l'absolue souveraineté de Yahvé, le Dieu d'Israël
...basta para mostrar que el partido del cual Judas fue el fundador obedecía esencialmente a razones de orden religioso
...suffit à nous montrer que le parti dont Judas était le fondateur obéissait essentiellement à des móviles d'ordre religieux.
I aquí em permeto o, més aviat, em veig obligat a posar un altre link, preguntant-nos com els evangelis assumeixen un personatge de "sang i foc" com una de les "claus interpretatives" de la figura i del missatge de Jesús. Em refereixo, com ja pots suposar, a Elies, el tixbita, el profeta de Tixbé de Galaad.
La "foto" compromesa.
Amb qui està Jesús?
Avui dia, ens podem declarar "teocràtics"? Potser els (José Antonio Pagola, per exemple) i les (Emma Martínez Ocaña, per exemple) que ens demanen "volver a Jesús".
Una "teologia teocràtica" (vosaltres sereu el meu poble / jo seré el vostre Déu) que intentava arribar a l'acció podia, en un país ocupat pels romans, comportar una condemna a mort.
No podem saber fins a quin punt "Jesús i els seus" la intentaren convertir en acció...
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 25 octubre 2022 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
flavius josephus
Jerusalén 38 - Roma 100 |
|
Mi familia no sólo era de raza sacerdotal, sino que era la primera de las veinticuatro clases. Soy, además, por mi madre, de estirpe real y sus antepasados fueron durante un período muy largo sumos sacerdotes y reyes... Nací de Matías, durante el primer año del reinado de Caius Cesar [Calígula, año 37/38].
De la seva
|
 |